L’Anna Obradors ve de guanyar el bronze al Campionat Absolut d’Espanya. Porta tota la vida atlètica al club i lluita com la que més en cada entrenament. Té molta experiència dins de la pista, tant a nivell atlètic com en el coneixement dels comportaments dels diferents companys, companyes i rivals que ha tingut. Amb ganes es pot tirar tot endavant.
El paper dels mitjans: què haurien de fer per equilibrar la balança d’importància entre l’esport masculí i el femení i no fer-ho només en dies puntuals (8M, campanyes del govern, etc..)
Donar més visibilitat a l’esport femení, és a dir, donar més cobertura a les dones als diferents mitjans de comunicació. Una proposta que ja s’implementa a nivell laboral i es podria aplicar en els mitjans de comunicació seria dedicar-li el mateix espai (per exemple, el mateix nombre de pàgines en un diari o revista o les mateixes hores a la televisió) tant en l’esport femení com el masculí. Afortunadament, l’atletisme és un dels esports on hi ha una major igualtat en aquest sentit ja que la majoria dels campionats es celebren simultàniament.
Dins de l’atletisme, com veus el comportament dels companys atletes homes amb els èxits i els mèrits de les atletes?
Habitualment hi ha companyerisme entre tots els atletes, però si que és veritat que entre les dones tenim més tendència a animar-nos i felicitar-nos entre nosaltres i rebem menys reconeixement per part dels atletes homes. En termes generals, un èxit masculí sempre serà més reconegut que un femení, probablement perquè tenim marques inferiors.
En quins aspectes creus que s’hauria de millorar?
Valorar per igual una marca femenina i masculina, per molt que hi hagi una diferència en les marques. També interessar-se més per les atletes, de la mateixa manera que es fa amb els seus companys.
El treball des de l’etapa escolar és encara una assignatura pendent per crear més respecte de l’home vers la dona en la pràctica esportiva?
Sí, segueix sent una assignatura pendent, és important que des de petits es fomenti la igualtat en homes i dones, no només en l’esport sinó en tots els àmbits. Se’ns ensenya que l’home destaca més esportivament i no sempre és així. Les dones també som unes grans competidores.
En atletisme hem vist sovint a mitjans gràfics i mitjans d’streaming centrar-se en les proves femenines d’una manera sexualitzada (salt de perxa o llargada en segons quins vídeos). Quina és la millor manera per evitar aquests comportaments? (la denúncia legal, ignorar el producte, la crítica pública…)
Sens dubte denunciar. Si no es fan aquest tipus de mesures pot semblar que estiguem conformes quan no és així. Per tant, mai deixar-ho córrer per por o vergonya, perquè si totes les dones ens reivindiquem ens hauran d’escoltar.
No Comments